Publicat el

Anar a l’escola o a treballar amb bicicleta? És possible!

canvis-en-cadena-vic

Aquesta setmana ens fa especial il·lusió publicar aquesta entrevista sobre Canvis en Cadena per explicar-vos una iniciativa innovadora, sostenible i saludable que s’està duent a terme a la ciutat de Vic amb la col·laboració de les AFAs, Osona amb Bici, Ajuntament i altres entitats.

Hem pogut parlar amb l’Helena Vilardell, vicepresidenta d’Osona amb bici i impulsora de Canvis en Cadena per tal de conèixer amb més profunditat aquest projecte i tot el que els mou per tirar-lo endavant.

Hem de dir que l’Helena és clienta de Frame Hair Club i ha torbat a la nostra perruqueria una gran compatibilitat amb el seu estil de vida: poder venir amb la seva bicicleta i aparcar-la dins el saló amb total seguretat. En una conversa mentre li tallàvem els cabells ens va explicar el que feien i ho vam trobar tant interessant que vam tenir la necessitat de quedar un altre dia per fer-li quatre preguntes i fer-ne ressò i així intentar arribar a més persones.

Esperem que et resulti interessant! Fins i tot per apuntar-t’hi i donar-hi un cop de mà! 😉

helena-vilardell-canvis-en-cadena-bicicleta-osona

Què és Canvis en cadena i amb quina intenció va néixer?

Canvis en cadena és un projecte que impulsa la mobilitat sostenible a través de l’educació, no només dels infants sinó de la població sencera. Inspirat en La ciutat dels infants, del pedagog italià F. Tonucci: “es tracta d’aconseguir que l’Administració posi els ulls a l’alçada dels infants, per no perdre de vista ningú. (…) Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom”. Així doncs, la mirada dels infants podrà transformar la societat.

El nom està format pel mot canvi entès com a deixar enrere tot el passat per poder transformar una nova ciutat, una nova manera de viure.  També fa referència al canvi de marxes d’una bicicleta entenent que cadascú utilitza la combinació de plats i de pinyons a la manera que més li convingui segons l’estat físic i mental per fer un recorregut; paral·lelisme amb el ritme en la implementació del projecte, a cada organització.

I la paraula cadena entesa com a anelles enllaçades i articulades que transmeten el moviment, el necessari pel canvi cap a nous hàbits de mobilitat. Correspondència clara amb una de les peces més característiques de la bicicleta que enllaça el plat i el pinyó i, amb simplicitat, és una part més de l’engranatge.

Quin és l’objectiu o objectius principals d’aquesta iniciativa?

Doncs aquesta iniciativa s’inicia amb vàries intencions:

  • Donar seguretat als infants que circulen amb bicicleta de camí a l’escola.

Veiem que l’ordenança específica de circulació contempla que els infants menors de 10 anys no poden passar per la vorera amb bicicleta. La ciutat no disposa de carrils bici segurs, tenint una infraestructura deficient i provocant que els infants circulin per la calçada, la qual cosa posa en perill la mobilitat dels infants i en dificulta l’autonomia.

  • Promoure el canvi cap a una mobilitat sostenible davant l’emergència climàtica.

Fa temps que partits polítics parlen de la problemàtica del canvi climàtic, es marquen uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i falten accions amb més contundència perquè, des de Canvis en Cadena, s’entén com una urgència. Així doncs, davant de persones d’influència com la Greta Thunberg i l’evident problemàtica de les dades de contaminació (també a la comarca d’Osona) es valora l’activisme com la millor via per la preservació del medi ambient.

  • Adquirir noves habilitats i més autonomia personal.

Els entorns escolars, per la seva banda, són massificats per famílies helicòpter que deixen els seus fills i filles just davant la porta dels centres educatius per por a possibles perills d’atropellaments i, en molts casos, per una sobreprotecció que impedeix l’esperit crític i la presa de decisions en els infants. 

Això fa que els nens i nenes cada vegada siguin menys hàbils en l’ús de la bicicleta. És una destresa essencial com ho és el saber nedar i s’adquireix amb la pràctica. Permet una llibertat de moviment bàsic pel dia a dia i al llarg de tota la vida, la qual cosa el seu aprenentatge es converteix en indispensable.

A més, la presa de decisions, quan circulen per la ciutat, és contínua. Coses com tenir preparada la bicicleta el dia abans, ser responsable en arribar a l’hora a la parada, resoldre un entrebanc com una punxada o una caiguda, posar atenció al teu grup, etc…

  • Millorar la salut i el rendiment escolar dels infants

Hi ha pocs estudis, encara, que demostrin que anar amb bicicleta millora el rendiment escolar, però se sap que el circular amb bicicleta o arribar a l’escola amb algun dels modes sostenibles fa que l’infant i jove arribin molt més actius a les aules. 

Quin és el funcionament de Canvis en cadena?

escola-amb-bicicleta

Una de les iniciatives que proposa Canvis en cadena és el Busbici. El busbici és una modalitat sostenible de transport escolar, organitzada i coordinada per les famílies i amb la participació de la comunitat educativa.

Els infants van de casa a l’escola amb bicicleta, i ho fan en grup, en funció de l’edat van acompanyats per persones adultes. L’organització i coordinació és per part de les famílies, a través de l’AFA o AMPA del centre educatiu.

L’itinerari de les línies del busbici s’escull en funció de les zones on viuen les famílies i es van creant quan hi ha famílies motor que se n’ocupen i ho volen impulsar.

Està tenint bona acollida per part de les escoles?

Les dades que s’estan recollint són actualitzades cada setmana gràcies a l’APP que Osona amb bici ha desenvolupat per a la millora de la gestió del Busbici.

Així doncs, com a conclusió, a dia d’avui hi ha 107 infants inscrits acompanyats per uns 30 adults (entre famílies i persones voluntàries) de 3 centres educatius d’una mateixa ciutat.

Hi ha 58 persones que han deixat de desplaçar-se amb cotxe i això equival a uns 38 cotxes menys als carrers de la ciutat. Menys emissions de Co2, menys contaminació acústica, etc.

L’increment del nombre de patinets i bicicletes ha sigut exponencial. Les dades recollides pels alumnes de sisè de l’escola durant el mes de setembre i octubre en un treball dels Agents Mediambientals ho evidencia.

Els infants tenen una mirada diferent de la seva ciutat, els camins a l’escola són coneguts per a ells, les olors, els comerços, veïns…

nens-amb-bicicleta-a-lescola

En unes setmanes hi haurà un total de 7 centres educatius de la ciutat de Vic impulsant el Busbici: Elpetitmiquel, Guillem de Montrodon, Andersen, Escorial, Joaquim Salarich, Fedac i l’Institut de Vic.

Creus que està venint una revolució de la bicicleta?

Crec que estem davant d’un augment general d’usuàries de la bicicleta per la revolució social, política i econòmica que s’està produint a moltes ciutats del món. Potser per la consciència mediambiental, a causa de les limitacions que hem estat tenint per evitar els contagis de la pandèmia o perquè la població dona més importància als hàbits saludables, els vianants i ciclistes volen recuperar i tenir l’espai a la ciutat que es mereixen per poder moure’s de manera segura i pacificada. 

Per altra banda, hi ha hagut un augment del ciclisme com a pràctica esportiva segura substituint, en molts casos, activitats més col·lectives o de més contacte físic com pot ser el futbol.

Hem notat un augment de noies amb bicicleta, a què és degut?

dones-amb-bicicleta

Cada vegada hi ha més noies que van amb bicicleta per la ciutat. En el meu entorn social la majoria són mares que acompanyen els seus fills i filles a l’escola o que surten el cap de setmana a rodar amb les amigues o les seves parelles.

De fet, la bicicleta és un vehicle històricament molt emancipador de les dones i ho continua sent. En un inici era un vehicle car que només les burgeses es podien permetre però també els donava una llibertat de desplaçament que no tenien. Amb això també va implicar un canvi en la manera de vestir, limitant per al físic de les dones; la bicicleta va permetre que la dona portés pantalons i es desfés de les cotilles.

He llegit que durant el el franquisme, a les dones, no se’ls ensenyava a anar amb bicicleta, per alguna cosa devia ser.

També en l’àmbit esportiu, hi ha hagut un augment de dones que competeixen i ho fan de manera professional. En aquest camp, però, encara hi ha també molt recorregut per fer. Tenim la Clàudia Galicia que és un bon model per totes nosaltres o d’altres esportistes que tan en la modalitat de carretera com de muntanya estan començant a ser més visibles.

Cal remarcar que les noies ciclistes patim assetjament per dues bandes: per anar amb bicicleta i per ser dona. La nostra societat encara està molt impregnada del patriarcat. M’han arribat a fer comentaris despectius per circular amb bicicleta per la calçada amb les nostres filles en vies que no tenim alternatives. Cal encara molta feina per fer!

És compatible anar a la moda i amb bicicleta?

Totalment! És més, penso que la bicicleta és un element important que encara defineix més l’estil de les persones. Si la teva manera de vestir inclou pantalons amples, la bicicleta que escolliràs segurament serà una que et permeti continuar anant en concordança amb el teu estil o viceversa. 

A més, no veig cap impediment, per exemple, per lligar-te els pantalons a la cama i evitar que s’enganxi al portabidons o a la cadena. De fet, jo alguna vegada he anat amb faldilla amb bicicleta i somric quan alguna meva amiga es sorprèn per la compatibilitat. 

Al 1897 va sortir, fins i tot, “Damas en bicicleta . Cómo vestir y normas de comportamiento” per F. J. Erskineuna que va ser una guia en clau d’humor de com havien d’anar vestides les dones per anar en bicicleta. 

Anar amb bicicleta és adquirir llibertat en tots els sentits, amb la moda, també. 

La bicicleta és salut?

anar-a-lescola-amb-bicicleta

La bici, per mi, ho és bastant tot! Primerament és salut per un mateix, a nivell mental i físic. Els dies que m’amoïna alguna cosa, agafo la bicicleta i torno nova a casa. També ho noto molt en els desplaçaments a la feina, arribo molt més activa, desperta i alegra. I físicament, són molts els avantatges. Només l’estona que pedalo cada dia amunt i avall per la ciutat em permet estar en forma. M’agrada complementar-ho amb pràctiques esportives, però amb els quilòmetres que faig cada dia ja en tindria prou. Com que accedeixo als llocs més ràpid m’animo a fer desplaçaments més llargs que si anés caminant.

En segon lloc, és salut pels altres perquè es promou l’adquisició d’hàbits saludables, per exemple, pels teus fills i filles, nebots o nebodes, alumnes, etc. A més a més, moure’s de manera sostenible, aconsegueix que la ciutat estigui més pacificada (jo i la meva bicicleta ocupem molt menys espai que si anés amb cotxe), no genero emissions tòxiques i no faig soroll.

I en tercer lloc, és salut pel nostre planeta perquè utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport contribueix a preservar el medi ambient.

Estalviem diners a la sanitat!

I quan dic que ho és tot és perquè anar amb bicicleta implica un estil de vida diferent al que estem acostumades a portar. 

Estan les ciutats preparades per la bicicleta?

Les ciutats no estan preparades tan a nivell d’infraestructures com pel que fa a la concepció en mode de mobilitat sostenible.

També hi ha el punt de convivència entre els ciutadans i, per tant, cal incidir en l’educació de tots els agents de la comunitat. 

En aquest sentit hem començat a treballar-ho amb la població més vulnerable, més receptiva als canvis i més conscient de la problemàtica mediambiental, els infants. 

Com indica el nom del projecte, si els infants utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport, les seves famílies també ho faran, igualment l’escola, altres entitats i l’ajuntament. És un canvi que implica tots els agents de la comunitat educativa. 

En aquest cas, el govern ha de comprometre’s a pacificar els entorns escolars i a dotar els camins d’infraestructures segures pels vianants i pels ciclistes, i això ha d’anar en detriment del cotxe, està clar.

Què penses que faria falta (parlant d’infraestructures) per ajudar a un canvi de mentalitat a Osona, per moure’ns més amb bicicleta?

Aparcaments segurs, més espai i vies per circular amb bicicleta que tinguin continuïtat al llarg de tot el territori comarcal, que uneixi poblacions i que sigui pedalable amb tot tipus de bicicletes. L’entitat Osona amb bici està apel·lant a les diferents administracions locals (municipis, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, Generalitat…) per oficialitzar la xarxa i senyalitzar-la establint els nous criteris per a rutes per circular amb bicicleta del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Què representa per tu, com a dona, estar al capdavant d’un projecte com aquest?

M’omple de satisfacció veure com cada vegada hi ha més dones que lideren iniciatives relacionades amb la mobilitat sostenible.

Actualment hi ha moltes dones que pedalen a diari ocupant un càrrec de responsabilitat lligat en la mobilitat sostenible. Un clar exemple és la Sílvia Casorrán que és  Tècnica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i coordinadora de la Red de Ciudades por la Bicicleta.

A més, una entitat amb prestigi com és Biciclot també compta amb una important representació femenina. 

La veritat és que també desanima una mica trobar-se entitats ciclistes que encara tenen enganxat al cul el 

helena-vilardell-amb-bicicleta

patriarcat i, moltes vegades, fan publicacions ofensives relacionades amb les persones del gènere femení (sobretot relacionant el cos de la dona amb la bicicleta).

I ja per acabar, una pregunta que ens agrada fer perquè representa l’esperança i la il·lusió de que el que s’està fent ha de funcionar…

Com imagines l’evolució del projecte a 5 anys vista?

M’agradaria continuar pensant que això ja no és una utopia sinó una realitat. Desitjo que el projecte tingui continuïtat al llarg dels anys i hagi arribat al màxim de poblacions de Catalunya i d’arreu. Que serveixi perquè d’altres organitzacions el vulguin impulsar i faciliti el canvi que tan es necessita. Espero que s’aconsegueixi transformar els espais de les ciutats a favor dels vianants i els ciclistes, tot fent cas de la mirada de l’infant.

La veritat és que, només que hi hagi cinc famílies de cada centre educatiu que canvï els seus hàbits, per nosaltres ja és tot un èxit.

Helena, això seria tot, moltes gràcies per haver volgut explicar el vostre projecte i fer arribar a més persones una visió més sotenible de la vida i fer veure que amb petits canvis com aquests, que poden implicar a tota la família, la vida pot ser molt millor per nosaltres i pel mediambient.

 

“Moltes gràcies a vosaltres per donar-me l’oportunitat d’explicar-me. També molt agraïda pel granet de sorra que vosaltres hi poseu facilitant als vostres salons l’arribada de persones, que com jo, ens desplacem amb bicicleta per la ciutat de Vic”.

 

Podeu seguir a Canvis en Cadena al seu Instagram per veure el dia a dia d’aquest projecte.